LAG_A5: Aida_Fortuny, bloc_1, exercici

ENRIC JARDÍ

Una mica de biografia

Va néixer a Barcelona el 1964 i els seus estudis van ser primerament de Disseny Gràfic a l’escola Elisava, centre en el qual exerceix com a docent des del 1988. Més tard, al 1992 va fundar l’estudi Propaganda en el que s’hi va estar sis anys fins que va decidir treballar a nivell individual. També va fundar junt amb altres dissenyadors el grup tipogràfic de Type-Ø-Tones (1991, Berlín).

Actualment dirigeix un master de tipografia avançada a l’escola Eina i és professor del Màster er Direcció de Art en Publicitat de la universitat Ramon Llull.

La seva feina

A part de la tipografia, el seu treball es centra principalment en disseny de revistes, portades de llibre i imatge corporativa. Com afirma en varies entrevistes el més complicat en quant als treballs esmentats és simplificar al màxim una cosa tan gran com és una idea. Es tracta de extreure el suc final i acabar amb alguna cosa molt elemental, clara i breu.

L’Enric, a banda de treballar com a director d’art d’algunes publicacions periòdiques, també es dedica a la il·lustració. Veig que és un dissenyador que es mira poc el melic, i dedica els seus esforços completament a allò sobre què ha de dibuixar. Com ho fa? “El mètode meu és llegir-me l’article i apuntar-ne paraules. A partir de les paraules busco conceptes. Intento explicar la idea principal de l’article, si és que n’hi ha una sola, i relacionar de forma simbòlica els elements que hi ha allà dins, per poder-los expressar a cop d’ull. És a dir, expressar quina direcció té aquell article. Això seria l’ideal. També has de fer una imatge bonica, que convidi a llegir l’article, perquè n’és la finalitat. Que comuniqui, i que no ho faci en la direcció contrària a l’article. Que encara que sembli una ximpleria, de vegades passa. I després, que no desvetlli tampoc el cent per cent del que diu l’article. Ha de combinar bé amb el titular.

Tècnica

Enric Jardí treballa a nivell vectorial, amb programes que permeten el perfecte disseny de logotips a través de intersecció de formes, figures, línees, colors… I en segon lloc amb programes de disseny de revista que a part de imatge incorporin text i amb els quals ell treballarà revista i portades varies.

Estil

En qualsevol dels seus treballs com a dissenyador gràfic procura dur a terme una minuciosa feina amb el color, la forma i els signes. El seu, tal com ell afirma és un “art ràpid”, referint-se a la fàcil lectura el més purament visual possible.

El seu estil és doncs simple i eficaç.