martes, 7 de enero de 2014

bloc 1 exercici 1 Bernat Puche

Pablo_Arbones, exercici_1_bloc_1,


David LaChapelle

Su primer acercamiento a la fotografía fue cuando tenía 6 años de edad, durante unas vacaciones familiares en Puerto Rico. Allí utilizó la cámara para retratar a su madre, Helga LaChapelle, quien vestía un bikini y bebía champaña en un balcón. Desde ese momento, quedó obsesionado con la fotografía.

A los 15 años se mudó a Nueva York. Mintió sobre su edad y consiguió trabajo en la discoteca Studio 54, donde limpiaba las mesas de grandes celebridades y artistas, como Liza Minnelli. Más tarde, su padre lo llevaría de regreso al sur, donde lo obligó a estudiar en la Escuela de Artes de Carolina del Norte. Sólo había 30 estudiantes en su curso, por lo que la enseñanza impartida fue excepcional.

La carrera de LaChapelle comenzó de manera significativa en el año 1982, cuando Andy Warhol lo impulsó a publicar sus fotografías “Interview”. “Andy Warhol corresponde perfectamente a su época”, comenta el fotógrafo. “Sin duda es un gran artista del siglo XX. Fue muy generoso y aprendí mucho con él, pero pertenecemos a dos generaciones diferentes y tenemos ideas diferentes. El arte más valioso hoy es aquel que logra clarificar el tiempo en que vivimos, y es lo que intento hacer.”

Las descabelladas imágenes de David LaChapelle, bizarras y fantásticas, han aparecido en las páginas y portadas de las revistas Vogue, Rolling Stone, i-D, Vibe, Interview, The Face y GQ, sólo por nombrar algunas.


Su estilo es singular y reconocible, trabaja con planos abiertos, escenas frescas y extremadamente coloridas dejando ver su estilo pop-art. Sus tomas tienen un trabajo minuciosos y detallista, trabajando con el aspecto físico del personaje llevándolo casi a la caricatura. “Trato de hacer fotografías que no haya visto nunca antes”

Sus fotografías han sido exhibidas en las galerías Staley-Wise and Toni Shafrazi Galleries en Nueva York y Fahey-Klein en California, así como en Art Trend en Austria, Camerawork en Alemania, Sozzani and Palazzo delle Esposizioni en Italia, en el Barbican Museum en Londres y más recientemente en ciudad de México y el MALBA en Argentina.

Sumado a la fotografía, LaChapelle dirige videos musicales para selectos artistas, su video para la canción Natural Blues de Moby, tuvo una gran presencia dentro de la industria de los videos musicales durante el año 2000. En una entrevista para la revista “American Photo”, comentó:

    “Me influenció Diego Rivera. Considero que es uno de los muralistas latinoamericanos más importantes, porque puso su pintura al alcance de todos como lo hizo Miguel Ángel: algo comprensible no sólo para los intelectuales sino para todo el mundo. Y tenemos cosas en común; algunas de mis fotos son comparables a sus murales”.


En el 2012 David LaChapelle se alejó de la fotografía de moda, Últimamente su obsesión son las naturalezas muertas: así se vió en la barroca exposición “Earth Laughs In Flowers” y ahora en “Still Life” que se exhibe en Nueva York hasta enero de 2013. En la muestra se ve decenas de famosos destrozados: John F Kennedy con la cabeza quebrada, pedazos de Margaret Thatcher y Madonna con la princesa Diana embaladas en cajas de cartón. La serie fue registrada tras la vandalización del Museo Nacional de Cera de Dublín, además de centros similares en California y Nevada. La fama, la celebridad y el poder quedan reducidos a escombros en estas fotografías de famosos en pedacitos. Una reflexión de LaChapelle que se contrapone fuertemente con la primera obra de este creador que se hizo conocido por su exagerado estilismo y su celebración del hedonismo.


Irina_Colomer, Bloc_4, Exercici_6

martes, 17 de diciembre de 2013

Monica Alvarez Exercici 1

Maia Flore 

 Maia Flore es una fotógrafa francesa nacida en 1988, que realiza una fotografía que se inspira en lo que ella percibe como los límites entre la realidad y la irrealidad Se graduó en 2010 en Gobelins, la prestigiosa escuela de la imagen de París. Sus temas son mujeres jóvenes que se levitan por los objetos.

 Flore desea hacer hincapié en la atracción que las chicas sienten hacia su nuevo y ilimitado circundante, y la ligereza de la realidad en la que están entrando. Sus movimientos contorsionados tiene la intención de articular un contraste entre la limitación física y lo ilimitado de la imaginación.






Nil_Guasch, Bloc_1, Exercici_1

Nil_Guasch, Bloc_1, Exercici_1

NAZARIO GRAZIANO

Nazario Graziano és un il•lustrador italià, director artístic, dissenyador gràfic.

Graziano defineix el seu treball com romàntic, irònic e inconformista, “Una inmersión en el pasado con Gore-Tex salvavidas”.

Per realitzar la seva feina l’il•lustrador italià s’inspira en llibres antics , il•lustracions per a nens, el cel, la neu, la pluja, l’arc de san Martí... la seva família, els seus gats, la música, objectes passats de moda, tatuatges old-school, pel•lícules de ciència ficció, la tipografia,... tot el que se li passa pel cap.

Graziano és el fundador de les empreses RevolverLover, Anti i el 2010 va fundar ADD studio/creativo.

http://www.nazariograziano.com/




martes, 10 de diciembre de 2013

ferran_amatller

Alex Trochut va néixer el 1981 a Barcelona . Va estudiar disseny gràfic a l'escola Elisava , i va començar a treballar com a dissenyador i il · lustrador freelance el 2007 .
Les il · lustracions , dissenys i la tipografies d'Alex Trochut prenen la noció moderna de minimalisme i li donen la volta
Reconegut per les seves creacions de tipos tècniques i dissenys , Trochut atribueix la seva especial connexió amb la tipografia al seu avi Joan Trochut - tipògraf i el creador d'un sistema tipogràfic i l'ornament modular construït en els anys 40 .
clients d'Alex Trochut:
 Nike , The Rolling Stones , Nixon , British Airways , Coca -Cola , The Guardian , no Format , Wieden + Kennedy , Saatchi and Saatchi , BBH , Fallon , i de beuatiful Decay .


Arnau Oliveras


DAVID HOCKNEY




Hockney va néixer a Bradford. Va estudiar a la Bradford Grammar School, al Bradford College of Art i al Royal College of Art a Londres on va conèixer Roland B. Kitaj. Mentre encara estava al Royal College of Art, Hockney va ser presentat en l'exposició Young Contemporaries al costat de Peter Blake que anunciava l'arribada del British Pop Art. Encara que se'l vincula amb el pop art, els seus primers treballs també mostren elements expressionistes, no gaire diferents de certs treballs de Francis Bacon.



El 1961 va visitar Nova York per primer cop, establint relació amb Andy Warhol. Dóna classes al Maidstone College of Art el 1962. El 1963 viatjà a Memphis i a Luxor, on conegué a Fermín Domínguez i Flavio Briatore. En aquesta època realitzà el seu primer quadre sobre dutxes (showers). Entre 1963 i 1964 donà classes de soldadura a la Universitat d'Iowa. El 1964 es traslladà a viure a Los Angeles, on pinta el seu primer llibre de piscines (swimmming-pool) i realitzà les seves primeres Polaroids. El 1967 viatjà a Itàlia i a França, i el 1968 a Alemanya i a Irlanda. El 1970 es va realitzar una retrospectiva de la seva obra a Londres, que posteriorment es va mostrar a Hannover i Rotterdam.



Entre 1973 i 1975 va viure a París. El 1974 es va dur a terme una exposició de les seves obres a la capital francesa al Musée Donis Atrs Décoratifs. El 1975 va dissenyar els decorats per a l'òpera d'Ígor Stravinski "The Rake's Progress". El 1976 tornà a Los Angeles i treballà intensament amb la fotografia. El 1978 dissenyà els decorats per a l'òpera "La flauta màgica" de Mozart, obra representada en el Festival de Glyndebourne, i el 1980 desenvolupà un programa per a la Metropolitan Opera amb obres de Satie, Poulenc, Ravel, i Stravinsky. El 1981 viatjà a la Xina, viatge del qual escriu un diari (Xina Diary), publicat posteriorment per l'editorial Americana Thames and Hudson Va realitzar portades per a les revistes Vogue el 1984 i 1985. En les òperes de San Francisco i Los Angeles dissenyà els escenaris de les òperes Die Frau ohne Schatten de Richard Strauss, Turandot de Puccini i Tristany i Isolda de Wagner.



La seva relació amb la tecnologia i les arts suneixen en diversos projectes, i es que Hockney ha pintat en totes les plataformes tecnologiques on es posible fer-ho. Primer amb ordinador on fa diversos retrats realistes amb el seu toc personal, dalli passa a l'iphone i mes tard a l'ipad les seves obres dels darrers projectes no tenen la mateixa calitat que les altres degut a les limitacions de l'ipad i l'iphone i es precismanet aqui on Hockney busca expresarse. 
 

Lua_Oliver, bloc_1, exercici_1

Ashkan Honarvar
Ashkan Honarvar nació en Shiraz, Irán en 1980. Actualmente trabaja y vive en los Países Bajos y Noruega. La artista iraní utiliza el collage como un medio de representación y manifestación creativa, técnica que descubrió durante una clase de arte e inspirado por el movimiento dadaísta. Su trabajo no sólo ha destacado por su maestría en el uso del collage, sino también por el discurso que desarrolla en cada una de sus series. El arte de Ashkan Honarvar se ocupa de los aspectos más oscuros de la mente humana a través de la belleza innegable e inevitable del cuerpo humano. El cuerpo humano universal , utilizado como herramienta para la búsqueda de la identidad, es el punto central de su obra. Por la disección y la reordenación de las imágenes con la visión estética cuidadosa , Honarvar crea con una oscuridad macabra intrigante. En su serie' Faces ' , Honarvar desafía al espectador a considerar las heridas físicas y psicológicas causadas por la guerra. Usando imágenes existentes de jóvenes soldados de la primera guerra mundial, Honarvar pinta sobre las imágenes con golpes feroces y líneas elegantes , destacando los sufrimientos físicos. Su serie de bocetos , titulado ' Lines ' profundiza en la distorsión subconsciente del cuerpo humano. Su serie de collage llamado "Buscando a Hitler ' está formado por imágenes de cuerpos heridos expertamente combinados con imágenes de la inocencia , como los bebés y flores recién nacidos. Con estos collages Honarvar busca el símbolo universal del mal. El arte de Ashkan Honarvar es una paradoja. Por un lado, está la gravedad del asunto: una imagen impactante , y por otro lado hay una belleza macabra en su obra.
Estudios 
-2007 Graduated with a BFA Illustration | School of Visual Arts, Utrecht, The Netherlands 
-2003 Graduated Graphic Design | Grafisch Lyceum Utrecht, The Netherlands Donaciones -2009 Startstipendium fund BKVB Amsterdam | 1-year grant 
-2007 Startstipendium fund BKVB Amsterdam | 1-year grant Exposiciones individuales 
 -2013 Collages | CES Contemporary | Laguna Beach, USA (Upcoming) 
-2012 Ashkan Honarvar Collages | La Petite Mort Gallery, Ottawa, Canada 
-2011 Ex Vivo | Subbacultcha!, Amsterdam, The Netherlands 
-2010 Reconstruct | Roodkapje,Rotterdam, The Netherlands 
-2008 Soda | Utrecht, The Netherlands Exposiciones Colectivas 
-2014 Remix: Selections from the International Collage Center |Bates College Museum of Art, ME, USA (Upcoming) 
-2013 Remix: Selections from the International Collage Center |Katonah Museum of Art, NY, USA (Upcoming) 
-2013 Remix: Selections from the International Collage Center |Ewing Gallery of Art and Architecture, TN, USA (Upcoming) -2012 Art Basel | Miami Beach, Miami, USA (Upcoming) -2012 International Weird Collage Show | Ma+Go, Lima, Peru (Upcoming) 
-2012 Continue To Continue | CES Contemporary | Laguna Beach, USA 
-2012 Remix: Selections from the International Collage Center | Daum Museum of Contemporary Art, MO, USA 
-2012 Unseen Photo Fair Amsterdam | BYT gallery, Amsterdam, The Netherlands 
-2012 YESSR4 Flesh Garden | La Petite Mort Gallery, Ottawa, Canada -2012 Bleeding | Diorama magazine, Otolab, Milano, Italie 
-2012 YESSR4 Flesh Garden | Sala +18, Santiago, Chile -2012 YESSR4 Flesh Garden | Casa Brandon, Buenos Aires, Argentina 
-2011 All that remains | Ugly art room, NY, USA 
-2011 Remix: Selections from the International Collage Center | Samek Art Gallery, Pennsylvania, USA 
-2011 Paris Photo 2011 (Steven Kasher Gallery) | Paris, France 
-2011 International Weird Collage Show | Opperclaes, Rotterdam, The Netherlands 
-2011 This is not a office party, Subbacultcha! | Amsterdam, The Netherlands 
-2011 Cutters Edges | Gestalten Space , Berlin, Germany 
-2011 Kutters | Gallery La Petite Mort , Ottawa, Canada 
-2011 Cutters | West Cork Art Centre, Cork, Ireland 
-2011 Plaats Delict: Geweld | Paraplufabriek, Nijmegen, The Netherlands 
-2010 The Infidels | Gallery La Petite Mort , Ottawa, Canada 
-2010 mEATing | Perron 58, Tilburg, The Netherlands 
-2010 Water Sinking Cities | Noass, Riga, Latvia 
-2010 Vanitas | Bright Young Things, Amsterdam,The Netherlands 
-2010 Weekend Winkel-2 | Utrecht, The Netherlands 
-2010 Eat This! | Bright Young Things, Amsterdam,The Netherlands 
-2010 Generatie Y-2 ‘Doorstart’| Retort, Amsterdam,The Netherlands 
-2009 Weekend Winkel | Amsterdam,The Netherlands 
-2009 Generatie Y-2 | Haarlem,The Netherlands 
-2009 Young masters @ auction, Ongekend! | Amsterdam,The Netherlands 
-2009 Gallery Besselaar | Gallery Besselaar, Utrecht,The Netherlands 
-2009 Act nice and gentle | Gallery Laboratorio, Utrecht,The Netherlands 
-2008 Overwerk | Gallery Kunstliefe, Utrecht,The Netherlands 
-2008 Gallerie +Minus | Trondheim, Norway 
-2008 Holy Apples | Utrecht,The Netherlands 
-2008 Art Sale | Tac, Eindhoven,The Netherlands 
-2007 Gogbot | Enschede,The Netherlands Exposiciones comisariadas 
-2011 International Weird Collage Show | Opperclaes, Rotterdam, The Netherlands Work in permanent collections ICC – Contemporary Collage Museum | Milton, USA Publicaciones -2012 Twill Magazine # 15 | UK -2012 DMAG # 26 | Argentina 
-2012 AXN: Cult magazine #1 | Australia 
-2012 Nido # 9 | Germany 
-2012 L’Officiel # 36 | The Netherlands 
-2012 Viewpoint # 30 | The Netherlands 
-2012 Ad Utrechtse Nieuwsblad 20/6 | The Netherlands 
-2012 Vdoh #3 | Ukraine 
-2012 mékanik copulaire #4 | France 
-2012 Please! b-day issue | France 
-2012 Idn #19/2 | China 
-2012 Diorama Mag #2 | Italie 
-2012 Talk Magazine #22 | Iran 
-2012 Public Art #67 | Korea 
-2012 Vision Magazine Jan-Feb | China 
-2012 Le Fourquet #19 | Mexico 
-2012 De Helling #4 | The Netherlands 
-2012 AT Magazine | Israel 
-2011 mékanik copulaire #3 | France 
-2011 Cut & Paste | UK 
-2011 Talk Magazine #12 | Iran 
-2011 Remora v.s. Louma-Aho | Finland 
-2011 Doppelganger Images of the Human Being | Germany 
-2011 Cutting Edges Contemporary Collage | Germany 
-2011 Subbacultcha! February | The Netherlands 
-2010 Met Stip 2010 | The Netherlands 
-2010 Species Mag #4 | Spain 
-2010 O.K. Periodicals #4 | The Netherlands 
-2010 D-Palma #54 | Berlin & Mallorca


Steinar Lund

   Steinar Lund ha estado ilustrando como artista independiente desde 1980. Ha trabajado en las áreas de animación, editorial, la educación, el "packaging", la edición, la música, los videojuegos y la web.
   Empezó sus obras a partir de acrílicos y tintas utilizando una combinación de aerógrafo, pinceles y gomas de borrar, aun que actualmente él trabaja digitalmente en Photoshop. Su estilo varía desde photo Ilustración con una mirada tradicional del aerógrafo. Sus principales áreas de especialización son ejemplos de la comida, ilustraciones realistas y fotorrealistas. También ha desarrollado una temática de "Fantasy & Gothic" donde presenta obras de carácter más oscuro y nervioso para reflejar su interés por los sueños y lo sobrenatural.

La fotografía es una parte esencial de la creación de obras del arte realista y Steinar está continuamente añadiendo a una biblioteca de imágenes fotográficas. Recientemente Steinar se ha involucrado con el vídeo, tanto en el rodaje y la edición.

lunes, 9 de diciembre de 2013

Irina_Colomer, bloc_1, exercici_1

CARAS IONUT
Art is aspect of life.


Nascut a finals dels anys 70,  Caras Ionut és un fotògraf i un "mecànic" de fotografies. Té una passió per els paissatges freds i els utilitza com a inspiració per a les seves fotografies que ha realitzat durant la seva vida com a artista romanès; una gran quantitat de la seva obra mostra la representació de la caiguda de l'hivern i les seves tècniques impliquen varis tons de blaus i blancs.
Molta gent, quan considera els somnis, pensa en somnis positius i bons, i a l'artista li agrada pensar que capta aquest pensament en la seva obra. També intenta veure la part fosca dels somnis de la gent, no necessàriament el que un interpreta com a negatiu, però possiblement un somni que un no podria entendre o que el fes sentir sol.

Segons Ionut, la definició d'art pot ser bastant amplia. Tot i així, un aspecte de l'art que ja estat explorat àmpliament, és l'art a través dels somnis. La percepció dels somnis és inmensa, que en comparació amb l'art, ajuda a abastar el que els artistes volen que els seu públic vegin. Això és la percepció de moltes opinions diferents sobre la seva feina. L'art es torna més popular per les similituds i també per les seves diferències.

L´artés inútil sense l'admiracio del públic.






 

sábado, 7 de diciembre de 2013

David_Soriano, bloc_1, exercici_1

Puño 


Biografía:

-David Peña Toribio nace en Madrid en 1978, pero vive actualmente en París.

-Firma sus obras con el seudónimo de Puño.

-Cursa estudios de Técnico Superior en Comunicación Audiovisual.

-Es ilustrador, dibujante y diseñador gráfico. Ha ilustrado libros infantiles y de adultos y ha realizado trabajos para prensa, publicidad, cómics y animación.

-Durante siete años trabajó como educador, tanto infantil como para adolescentes y para adultos.

-Es director adjunto de la editorial digital E-diciones Peo.

-Sus trabajos han sido publicados en diarios como El Mundo, Público, Diagonal o Bilbao, y en revistas de cómic como Argh!, Cretino, Lunático, El Manglar y Garabattage


Explicación (del propio autor) de su metodología de trabajo:

Suelo pensar en analógico y ejecutar en digital. Toda la parte puramente creativa y cerebral de mi trabajo la llevo a cabo en un cuaderno. Creo que es importante para la concentración, el ordenador está lleno de tentaciones. Por otro lado, defiendo a capa y espada la convivencia de lo digital y lo manual en el desarrollo profesional de la ilustración. Incluso el autor analógico más ortodoxo necesita escanear y preparar sus originales antes de llevarlos a imprenta.


Portafolio:



Links de interés:

http://www.kokekoko.com/ (web del autor)

http://punio.tumblr.com/ (blog de su trabajo semanal)

http://vimeo.com/27285817 (conferencia sobre la ilustración, muy recomendable)



Aida_Fortuny, bloc_1, exercici_1,

ENRIC JARDÍ

Una mica de biografia

Va néixer a Barcelona el 1964 i els seus estudis van ser primerament de Disseny Gràfic a l’escola Elisava, centre en el qual exerceix com a docent des del 1988. Més tard, al 1992 va fundar l’estudi Propaganda en el que s’hi va estar sis anys fins que va decidir treballar a nivell individual. També va fundar junt amb altres dissenyadors el grup tipogràfic de Type-Ø-Tones (1991, Berlín).

Actualment dirigeix un master de tipografia avançada a l’escola Eina i és professor del Màster er Direcció de Art en Publicitat de la universitat Ramon Llull.

La seva feina


A part de la tipografia, el seu treball es centra principalment en disseny de revistes, portades de llibre i imatge corporativa. Com afirma en varies entrevistes el més complicat en quant als treballs esmentats és simplificar al màxim una cosa tan gran com és una idea. Es tracta de extreure el suc final i acabar amb alguna cosa molt elemental, clara i breu.

L’Enric, a banda de treballar com a director d’art d’algunes publicacions periòdiques, també es dedica a la il·lustració. Veig que és un dissenyador que es mira poc el melic, i dedica els seus esforços completament a allò sobre què ha de dibuixar. Com ho fa? “El mètode meu és llegir-me l’article i apuntar-ne paraules. A partir de les paraules busco conceptes. Intento explicar la idea principal de l’article, si és que n’hi ha una sola, i relacionar de forma simbòlica els elements que hi ha allà dins, per poder-los expressar a cop d’ull. És a dir, expressar quina direcció té aquell article. Això seria l’ideal. També has de fer una imatge bonica, que convidi a llegir l’article, perquè n’és la finalitat. Que comuniqui, i que no ho faci en la direcció contrària a l’article. Que encara que sembli una ximpleria, de vegades passa. I després, que no desvetlli tampoc el cent per cent del que diu l’article. Ha de combinar bé amb el titular.

Tècnica

Enric Jardí treballa a nivell vectorial, amb programes que permeten el perfecte disseny de logotips a través de intersecció de formes, figures, línees, colors… I en segon lloc amb programes de disseny de revista que a part de imatge incorporin text i amb els quals ell treballarà revista i portades varies.

Estil

En qualsevol dels seus treballs com a dissenyador gràfic procura dur a terme una minuciosa feina amb el color, la forma i els signes. El seu, tal com ell afirma és un “art ràpid”, referint-se a la fàcil lectura el més purament visual possible.

El seu estil és doncs simple i eficaç.






 


Bibliografia


http://amoralart.cat/portfolio/enric-jardi/

http://ggili.com/es/autores/enric-jardi

http://www.enricjardi.com

Pere Torrent, bloc 1, exercici 1


Christian Martin Weiss - Maestro de las Artes Oscuras 

"Soy diseñador gráfico, ilustrador y fotógrafo, vivo cerca de Munich, Alemania . Estudié diseño gráfico . Fotografía y Dibujo para mí fueron las partes más importantes de mis estudios. Pienso que la fotografía se ha vuelto omnipresente y sin esfuerzo , es difícil ganarse la vida con ella y darse por identificado . Muy buenos aficionados echan a perder su talento a medida que trabajan de forma gratuita. Todo el flujo de trabajo se ha convertido en algo fácil y un mal trabajo puede ser fácilmente reparado. A través de los medios sociales las obras se propagan y se copian más rápido que un rayo. Es como en los “Musicbusines” o la industria de las pasarelas de modelos: un gran, gran circo del deseo. Es difícil permanecer fuera de estos estándares manteniendo tu personalidad en tu trabajo sin caer en el mercado de la venta fácil. Mis tres fotógrafos favoritos són Walker Evans, Eugenio Recuenco, Roger Balden. Las facetas de la vida humana. Son lo que más me inspira a la hora de elaborar mi trabajo. Yo quiero hablar de la emoción, la mera belleza o la alegría es algo aburrido para mí . Quiero unas " foto-historias" que queden en la cabeza de la gente. Cada rostro cuenta muchas historias, cada cuerpo expresa emociones. Al lado de esto yo respeto y trato a mis modelos como "obras de arte" por sí mismos, como esculturas vivientes construidos por sus experiencias y vidas individuales. Me considero a mí mismo como un hombre tímido , y la fotografía es una manera privilegiada de mostrar desde cierta intimidad . Un Buen trabajo sin confianza no es posible. Muchas de mis fotos son muy artificiales y no necesariamente cuentan una historia acerca de mí o del modelo. Pero el modelo tiene que confiar en mi visión. De manera que mi método es, decir una mentira convincente para demostrar una verdad sobre la condición humana. Trabajo con el sistema de Nikon y Varios Studioflashes y un pequeño portátil en exteriores . Suelo usar los 50 mm/1.4 los 85 mm/1.4 y 17-35 mm/2.8 de lente la mayor parte del tiempo. No tengo ninguna preferencia clara. Todos ellos tienen su uso específico Uso poca luz en mis sesiones fotográficas, me gusta mezclar luz natural y flash. La Edición Photoshop es una parte crucial a la hora de finalizar las obras. Trabajo con mac desde el principio de mi carrera. Yo tuve opción de elección para ser honesto. No participo en " peleas religiosas " como "mac o pc ", " Nikon o canon" . Simplemente me quedé con lo que empecé."



viernes, 6 de diciembre de 2013

Meritxell_Olesti, Bloc_1, Exercici_1

OLIA LIALINA


Artista nascuda al 1971 a Moscou, va estudiar periodisme i crítica de cinema. Al 1996 va crear la seva primera obra digital “My boyfriend came back from the war”, i amb aquesta obra guanya el tercer premi del WEB ART CONTEST. AL 1998 guanya el segon premi en el NET ART ’98, per la seva obra “Agatha Appears”.
Ha sigut una de les primeres artistes en treballar amb el Net Art, amb el qual vol representar els canvis que ha patit la societat actual, especialment les transformacions socials i comunicatives.  El Net Art,  anomenat també internet art o art en xarxa, engloba un conjunt de pràctiques artístiques específiques d'internet. Aquest tipus d’art té alguns avantatges com per exemple: qualsevol persona amb ordinador s’hi pot dedicar o simplement pot visualitzar les obres que es publiquen a internet i és totalment gratuït.  
 És fundadora  d’una galeria web de la seva obra, “Art Teleportancia”,  on es poden trobar enllaços de noves versions de la seva obra més famosa My boyfriend came back from the war”. Aquesta peça en particular hi explica una història amb un gif sobre una parella i el que va passar quan l’home va tornar d’una guerra.  Hi utilitza dos colors, el blanc i el negre,  i la història avança quan es clica sobre les diferents paraules.  Tanmateix, en aquesta pàgina web hi ha diferents enllaços, els quals obren finestres d’altres obres de l’artista; en una de les pàgines de la seva web l’enllaç es troba al centre de la pàgina, on hi apareixen les paraules “Some Univers: for heike, for dragan and your browser”. Clicant aquesta frase, s’obra una nova finestra amb una altre pàgina, s’hi pot observar diferents imatges amb les que l’artista juga amb els colors i el moviment que es crea quan s’ha de moure la pàgina cap dalt.
Es poden trobar altres obres de Olia Lialina  com per exemple: “The Wall Street Journal” (2008), “Frankfurter Allgemeine Zeitung” (2004), “Daily Jang” (2004), etc.

 







 


 Les seves pàgines web: